Què es parla a Ucraïna? Situació lingüística i sociolingüística a Ucraïna (1974-2021)

Ucraïna és un país amb una gran riquesa etnolingüística. Les dues comunitats més nombroses són la ucraïnesa i la russa, tot i que no hi ha una correspondència directa entre la identitat ètnica i la lingüística. Segons el cens de 2001, la comunitat ucraïnesa representava el 77,8 % de la població i la russa el 17,3 %, mentre que a nivell de parla els ucraïnesoparlants sumen el 67,5 % de la població i els russoparlants arriben al 29,6 %.
Des de la perspectiva etnolingüística, es poden distingir quatre grups:

• Ucraïnesos ucrainòfons, predominants en les regions occidentals
• Ucraïnesos russòfons: distribuïts en la zona central oriental, meridional i sobretot oriental, fronterera amb Rússia
• Russos russòfons: predominants a la zona meridional i sobretot oriental
• Altres grups etnolingüístics, repartits per tot el territori, amb major presència a la zona meridional

Entre els grups minoritaris, s’hi troben parlants de belarús, polonès, hongarès, romanès i eslovac, sobretot a zones frontereres i altres minories, com ara els parlants de tàrtar, búlgar, alemany, gagaús, grec, txec o albanès.

A més de la diversitat etnolingüística, també cal comptar un conjunt de varietats dialectals ucraïneses locals, que es poden agrupar en les següents tipologies:

• Dialectes septentrionals, que al seu torn es divideixen en altres tres grups principals
• Dialectes meridionals (subdividits al seu torn en sud-occidentals i sud-orientals). Els sud-occidentals es divideixen al seu torn en vuit o més subgrups
• Els dialectes de transició

A la major part del territori es parla ucraïnès i rus, en un context important de bilingüisme. Històricament, i des de la seva annexió a Moscou després del tractat de Pereiàslav de 1654, Ucraïna ha mantingut sempre un contacte estret amb l’àrea russa, tot i que el rol de la llengua ucraïnesa ha canviat al llarg de la història. Ambdues llengües formen part del grup de llengües eslaves orientals, juntament amb el bielorús i el rutè. Aquests idiomes descendeixen de l’eslau antic parlat al Rus de Kíiv medieval i s'escriuen usant l'alfabet ciríl·lic.

Durant la segona meitat del segle XVII i primera meitat del XVIII s’observa una influència recíproca i bidireccional, amb l’ucraïnès com llengua de cultura per als russos en la seva forma escrita. Amb el temps, però, aquesta relació va anar canviant. La diglòssia de l’ucraïnès com a llengua de prestigi i el rus com a llengua corrent es transformà en l’oposició entre l’ús del rus com llengua estàndard de l’imperi i el “prostaja mova”, antigament llengua administrativa i ara lligada a l'esfera privada.

La llengua russa ha estat utilitzada al llarg dels segles per un gran nombre d’autors nascuts en territori ucraïnès, ja sigui per raons del seu ús en l’ensenyament superior, per part del poder o per ser llengua d’ús quotidià en el seu entorn. En són exemples autors com ara Nikolai Gógol, Mikhaïl Bulgàkov o Isaak Bàbel. Fins i tot el Cant del príncep Igor, poema èpic del segle XII, és reivindicat per russos i ucraïnesos com un dels textos fundacionals de les seves respectives literatures.

El canvi més important de relació de poder i ús lingüístic per part d’ambdues llengües se situa a finals del segle XIX, quan l’ucraïnès ressorgeix arran del nacionalisme inspirat en el romanticisme, i el tsar Alexandre II de Rússia en prohibeix expressament la publicació de textos i també la importació de publicacions, la traducció, l’ensenyament i la representació d’obres de teatre en ucraïnès (Circular Valuev de 1863 i l’Ukàs d’Ems de 1876).

Durant l’era soviètica es va promoure l’homogeneïtzació vers el rus i l’ucraïnès no va ser declarat llengua oficial d’Ucraïna fins al 1989. En esdevenir independent dos anys després, l’ucraïnès es convertí en l´única llengua oficial de tot l’estat, amb la intenció de revertir la situació de minorització i substitució lingüístiques que havia patit. Aquesta declaració d’intencions no va comportar, però, una automàtica competència lingüística i ús majoritari de la llengua per part de la població, tot i que actualment l’ucraïnès ha arribat a ser llengua majoritària.

Malgrat que la majoria de població és bilingüe en ucraïnès i rus, la política interna ucraïnesa ha girat durant els darrers temps al voltant del fet ètnico-lingüístic. Simplificant molt, la comunitat ètnica russa (17,3 %), majoritària en la zona est del país, tindria com a referent Rússia, i per a la comunitat ucraïnesa de l’oest (77,8 %) ho seria Occident. En termes polítics hi ha autors que veuen en el Partit de les Regions, liderat per Ianukòvitx, el representant dels interessos dels russoparlants d’Ucraïna del sud i de l’est del país, mentre que el partit Bloc Pàtria aglutinaria els sectors de la societat ucraïnesa ètnicament ucraïnesos prooccidentals, els líders del qual (Timoshenko i Iatseniuk) van adquirir gran prestigi durant la Revolució Taronja de 2004. També situen en aquesta dinàmica els partits minoritaris (UDAR i Partit Comunista d’Ucraïna) i sobretot el partit ultradretà Svoboda.

L’any 2012, sota el govern de Víktor Ianukòvitx es va aprovar una llei de política lingüística segons la qual qualsevol llengua materna d’un mínim del 10% de la població en un territori determinat podia assolir-hi la cooficialitat. Però la politització del conflicte lingüístic entre els partits favorables al desplegament de la llei i els que s’hi oposaven comportà la radicalització per ambdues parts.

Després de la revolta del Maidan de 2014 i la caiguda del govern de Ianukòvitx, la Rada va derogar la llei, la qual cosa va encendre els ànims del sector prorús, i el 2018 el Tribunal Constitucional l’acabà anul·lant. Per als separatistes prorussos del Donbass, la possible discriminació lingüística constituí un argument per convèncer molts sectors de la seva població de la necessitat d’una secessió.

El govern rus es referia a aquests sectors russòfons com a compatriotes que resideixen a l’estranger, la qual cosa atiava l’enfrontament i justificava la seva intervenció fora de les fronteres com a defensa dels drets lingüístics d’una minoria. El govern de Poroixenko no va ajudar a calmar la tensió, amb l’aprovació l’any 2019 de la llei de l’educació i de la llei de l’ucraïnès per garantir el funcionament de l’ucraïnès com a llengua d’Estat. Amb aquestes normes, s’hereten les línies separades per llengua materna (com a l’imperi rus i la URSS) en l’educació infantil i primària, i s’estableix la llengua de l’estat com a llengua única de l’educació secundària. Aquesta mesura pretén lluitar contra la russificació i la vulgarització (en referència al súrjik, parlar de transició) i només permet com a excepció el romanès i l’hongarès, amb la justificació que són llengües oficials de la Unió Europea.

En l’actual situació geopolítica i bèl·lica, cal evitar l’equivalència entre russòfon (parlant de rus com a llengua materna) de prorús (partidari de Rússia), perquè al fet que no són grups coincidents, cal afegir-hi que la invasió russa no compta amb el suport majoritari dels prorussos i molt menys de tots els russòfons ucraïnesos.

Fonts utilitzades:

• TAGLIARO, Alessandro. Il suržyk – un’analisi storica, linguistica e sociale all’interno della questione linguistica ucraina. [Tesi di laurea]. Venezia: Università Ca’Foscati, 2021.
• CABAL GUARRO, Miquel. “Ucraïna: guerra de llengües”. Ara.cat, 01-03-2022
• ORTEGA, Rudolf. “Mal de llengües a Ucraïna”. El País, 06-03-2022
• VIDALES, Adrián. “Tensión en Ucrania. ¿Qué està pasando y por qué?”. EOM [El Orden Mundial Hoy], 21-02-2014

• Modern tendències of development of norms of Ukranian Language
  (2021) BRITSYN, V. ... et al. “Modern tendències of development of norms of Ukranian language”. Linguistics and Culture Review [New York: American Linguist Assocation], Vol. 5 (S4), p. 102-113
  Modern tendeciens of development of norms of Ukranian language. Accés a l’abstract
  Modern tendències of development of norms of Ukranian language.  Demana’n una còpia
  PP-WZ833 [E]
• Defending borders and crossing boundaries: Ideologies of polylanguaging in interviews with bilingual Ukrainian youth
  (2021) FRIEDMAN, Debra A. “Defending borders and crossing boundaries: Ideologies of polylanguaging in interviews with bilingual Ukrainian youth”. International Journal of Multilingualism [London: Taylor & Francis Group on-line], january 2021, 18 p.
  Defending borders and crossing boundaries: Ideologies of polylanguaging in interviews with bilingual Ukrainian youth.  Accés a l'abstract
  Defending borders and crossing boundaries: Ideologies of polylanguaging in interviews with bilingual Ukrainian youth. Demana’n una còpia
  GP-IJM-F21 [E]
• Il suržyk: Un’analisi storica, linguistica e sociale all’interno della questione linguistica ucraina
  (2021) TAGLIARO, Alessandro. Il suržyk: Un’analisi storica, linguistica e sociale all’interno della questione linguistica ucraina. [Tesi di laurea]. Venezia: Università ca’ Foscari. Corso di laurea in Lingue, Civiltà e Science del Linguaggio, 2021
  Il suržyk: Un’analisi storica, linguistica e sociale all’interno della questione linguistica ucraina. Accés lliure
• Discourse of practice of bilingualism. Contemporary Ukraine and Russia/Tatarstan
  (2020) MÜLLER, Daniel; WINGENDER, Monika (eds). Discourse of practice of bilingualism. Contemporary Ukraine and Russia/Tatarstan. [Wiesbaden: Griessener Zentrums Östlisches Europa [GiZo], (Interdisziplinäre Stdien zum Östlichen Europa Band 7)
  Discourse of practice of bilingualism. Contemporary Ukraine and Russia/Tatarstan. Accés al sumari i abstracts
  No disponible al CD-SPL
• Choosing a mother tongue. The polítics of language and identity in Ukraine
  SEALS, Corinne A. Choosing a mother tongue. The polítics of language and identity in Ukraine. Bristol: Multilingual matters, 2020. (Multilingual Matters; 169)
  Choosing a mother tongue. The polítics of Language and identity in Ukraine. Demana’l en préstec
  SL/Eu-Sea
• Translating identities in multilingual news
  (2019) PONOMARENKO, Lesia. Translating identities in multilingual news [Tesi doctoral]. Director: Laura Santamaria Guinot ; tutor: Judit Fontcuberta. [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, Departament de Traducció i d'Interpretació i d'Estudis de l'Àsia Oriental, 2019
  Translating identities in multilingual news. Accés lliure
• Navigating competing identities through stance-taking: A case of Ukrainian teenagers
  (2018) PEACOCK, Elizabeth A. “Navigating competing identities through stance-taking: A case of Ukrainian teenagers”. Journal of Belonging, Identity, Language and Identity (J-BILD) Revue de langage, d’identité, de diversité et d’appartenance (R-LIDA) [Quebec :Bright Ideas Consulting in Montréal], Vol. 2 (1) 2018, p. 62-74
  Navigating competing identities through stance-taking: A case of Ukrainian teenagers. Accés lliure
• Spatiotemporal ambivalences of youthIdentities: Striving to be authentic, yet worldly
  (2017) PEACOCK, Elizabeth A. “Spatiotemporal ambivalences of youthIdentities: Striving to be authentic, yet worldly”.A: WORTH, Nancy; DWYER, Claire (esss.) . Identities and Subjectivities. Singapore: Springer Science+Business Media 2017. Geographies of Children and Young People; 4), p. 493-510 4
  Spatiotemporal ambivalences of youthIdentities: Striving to be authentic, yet worldly. Accés lliure
• The ecology of language and translanguaging in a Ukrainian university
  (2017) GOODMAN, Bridget A. “The ecology of language and translanguaging in a Ukrainian university”. A: MAZAK, Catherine M.; CARROLL, Kevin S. (eds.). Translanguaging in higher education. Bristol : Multilingual Matters, 2017, p. 50-69
  The ecology of language and translanguaging in a Ukranian university. Demana’l en préstec
  SL-Maz
• Our language: (re)imagining communities in Ukrainian language classrooms
  (2016) FRIEDMAN, Debra A. “Our language: (re)imagining communities in Ukrainian language classrooms”. Journal of Language, Identity and Education [London: Taylor & Francis Group],  Vol 15, núm. 3  (2016), p. 165-179
  Our language: (re)imagining communities in Ukrainian language classrooms.  Accés a l'abstract
  Our language: (re)imagining communities in Ukrainian language classrooms. Demana’n una còpia
  GP-JLIE 15.3 F
• De la ‘Place de l'Independance’ à la ‘maïdanophobie’ : Des pérégrinations sémantiques du nom Maïdan
  (2016) KIS-MARCK, Alexia. “De la "’Place de l'Independance à la ‘maïdanophobie’ : Des pérégrinations sémantiques du nom Maïdan”. A: Rencontres en sciences du language et de la comunication.Paris : L'Harmattan, 2016, p. [421]-435
  De la “Place de l’Independence” à la ‘maïdanophobie’: Des pérégrinations sémantiques du nom Maïdan. Demana’l en préstec
  SL-Ren
• De l’Est russophone à l’Ouest nationaliste et ukrainophone
  (2016) KIS-MARCK, Alexia. “De l’Est russophone à l’Ouest nationaliste et ukrainophone"" . La construction des communautés linguistiques ukrainiennes dans la presse française“. Lengas [Montpellier: Université Paul-Valéry Montpellier], núm. 77 (2015)
  De l'Est russophone et russophile à l'Ouest nationaliste et ukrainophone. Accés lliure
• National identity and language: Class differences among youth in western Ukraine
  (2015) PEACOCK, Elizabeth A. “National identity and language: Class differences among youth in western Ukraine”. Global Studies of Childhood [Newbury Park, CA : Sage Publications], Vol. 5 (1) 2015, p. 59-73
  National identity and language: Class differences among youth in western Ukraine. Accés lliure
• Les llengües a Ucraïna
  (2013) BRANCHADELL, “Les llengües a Ucraïna”. L’Avenç [Barcelona: L’Avenç], núm. 386 (gener 2013), p. 35-39
  Les llengües a Ucraïna. Demana’n una còpia
• Les populations russophones d’Ukraine: Une minorité linguistique?
  (2013) STOUMEN, “Les populations russophones d’Ukraine: Une minorité linguistique?”.
  A: Gestion des minorités linguistiques dans l'Europe du XXIe siècle. Limoges : Lambert-Lucas, 2013, p.[153]-165
  Les populations russophones d'Ukraine : Une minorité linguistique? Accés lliure
• The authentic village and the modern city: The space-time of class identities in urban Western Ukraine
  (2012) PEACOCK, Elizabeth A. “The authentic village and the modern city: The space-time of class identities in urban Western Ukraine”. Anthropology of East Europe Review [Bloomington, IN] : Indiana University], Vol. 30 (1) 2012, p. 213-236
  The authentic village and the modern city: The space-time of class identities in urban Western Ukraine. Accés lliure
• The Ukrainian language : What does the future hold? : A legal Perspective
  (2012) ULASIUK, Iryna. “The Ukrainian language : What does the future hold? : A legal Perspective”. A: Language Law and Legal Challenges in Medium-Sized Language Communities. A Comparative Perspective. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Institut d'Estudis Autonòmics, 2012, p. 25-51
  The Ukrainian language : What does the future hold? : A legal Perspective. Demana’l en préstec
  J-Mil
• Beliefs about language status and corpus in focus group discussions on the Ukrainian language policy
  (2011) KULYK, Volodymyr. “Beliefs about language status and corpus in focus group discussions on the Ukrainian language policy”. International Journal of the Sociology of Language [Berlin; New York: Mouton de Gruyter], nú, 212 (2011), p. 69-89
  Beliefs about language status and corpus in focus group discussions on the Ukrainian language policy. Accés a l’abstract
  Beliefs about language status and corpus in focus group discussions on the Ukrainian language policy. Demana’n una còpia
  PP-INT 212
• Growing out of a postsocialist world: Teenagers reconstructingiIdentities in Western Ukraine
  (2011) PEACOCK, Elizabeth A. Growing out of a postsocialist world: Teenagers reconstructingiIdentities in Western Ukraine. [Tesi doctoral]. Directors de la tesi: Kathryn A. Woolard, John B. Haviland, Martha Lampland, Esra Özyürek, Akos Rona-Tas. [San Diego, California] : University of California, San Diego, 2011
  Growing out of a postsocialist world: Teenagers reconstructingiIdentities in Western Ukraine. Accés lliure
• Languages and language ideologies in Ukraine
  (2010) “Languages and language ideologies in Ukraine”. International Journal of the Sociology of Language [Berlin; New York: Mouton de Gruyter], núm.201 (2010). [Número monogràfic].
  Conté:
  KULYK, Volodymyr. “Languages in times of transition”, p. 1-4.
  Søvik, Margrethe B. “Language practices and the language situation in Kharkiv: Examinin the concept of legitimate Language in relation to identification and utility”, p. 5-28. Accés a l’abstract
  WYLEGAŁA, “Minority Language as identity factor: case study of Young Russian speakers in Lviv”, p. 29-52. Accés a l’abstract
  DICKINSON, Jennifer. “Languages from the market, the nation, or the margins: Ovelapping ideologies of Language and identity in Zakarpattia”, p. 53-78. Accés a l’abstract
  KULYK, Volodymyr.”Ideologies of Language use in post-Soviet Ukranian media”, p. 79-104. Accés a l’abstract
  BILANIUK, Laada. “Language in the balance: The polítics of non-accomodation on bilingual Ukranian-Russian television show”, p. 105-133. Accés a l’abstract
  SHUMLIANSKYI, Stanislav. “Conflict abstractions: Language proups in Language polítics in Ukraine”, p. 135-161. Accés a l’abstract
  YAVORSKA, Galina. “The impact of ideologies on the standardization of modern Ikranian”, p. 163-197. Accés a l’abstract
  Demana’n una còpia
  PP-INT 201
• La langue russe dans le contexte interculturel de l'espace post-soviétique
  (2009) DENISSENKO, Vladimir N.; MOSKVITCHEVA , Svetlana A. “La langue russe dans le contexte interculturel de l'espace post-soviétique”. A: LY, Nadine (dir). Plurilinguismes etDeuxième Colloque Montaigne [Bordeaux, 13-15 décembre 2007]. Pessac: Re.Val.Ed.: Presses Universitaires de Bordeaux, 2009, p. 167-170
  La langue russe dans le contexte interculturel de l'espace post-soviétique. Demana’l en préstec
  SL-Plu C
• Langue et identité en Ukraine
  (2008) KOSTYLYOVA, Katia. “Langue et identité en Ukraine”. Education et societés plurilingues. [Aosta: CMIEBP, Centre Mondial d'Information sur l'Education Bilingue et Plurilingue], núm. 24 (juin 2008), p. 41-51
  Langue et identité en Ukraine. Demana’n una còpia
  PP-EDU 24
• Constructiong common sense: Language and ethnicity in Ukrainian públic discourse
  (2006) KULYK, Volodymyr. “Constructiong common sense: Language and ethnicity in Ukrainian públic discourse”. Ethnic and Racial Studies [London: Routledge.], Vol. 29 núm. 2 (march 2006), p. 281-314
  Constructing common sense : Language and ethnicity in Ukrainian public discourse. Accés a l’abstract
  Constructiong common sense: Language and ethnicity in Ukrainian públic discourse. Demana’n una còpia
  PP-ETH 2
• Hungarian in Ukraine
  (2005) CSERNICSKÓ, István. “Hungarian in Ukraine”. A: Hungarian language contact outside Hungary: studies on hungarian as a minority language.Amsterdam ; Philadelphia: John Benjamins, 2005, p. [89]-131
  Hungarian in Ukraine. Demana’l en préstec
  SL-Fen
• The Rusyn question in Ukraine : Sorting out fact from fiction
  (2005) KUZIO, Taras. “The Rusyn question in Ukraine : Sorting out fact from fiction”.
  Canadian Review of Studies in Nationalism [Charlottetown: University of Prince Edward Island], Vol. XXXII No. 1-2 (2005), p. 17-29
  The Rusyn question in Ukraine : Sorting out fact from fiction. Demana’n una còpia
  PP-CAN XXXII, 1-2
• L'Ucraïnès : Estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la de l'ucraïnès
  (2005) ROCA URGELL, L'Ucraïnès : Estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la de l'ucraïnès. [Barcelona] : Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar i Família, 2005. (Llengua, immigració i ensenyament del català ; 9)
  L'Ucraïnès : Estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la de l'ucraïnès. Demana’l en préstec
  L/Al-Lle 9
• Gender, language attitudes, and language status in Ukraine
  (2003) BILANIUK, Laada. “Gender, language attitudes, and language status in Ukraine”. Language in society [New York (N.Y.): Cambridge University Pres], Vol. 32, núm. 1 (february 2003), p. 47-78
  Gender, language attitudes, and language status in Ukraine. Accés a l’abstract
  Gender, language attitudes, and language status in Ukraine. Demana’n una còpia
  PP-LAN 32.1
• Identities and Language polítics in Ukraine: The challenges of nation-state building
  (2003) STEPANENKO, Viktor. “Identities and Language polítics in Ukraine: The challenges of nation-state Building”. A: DAFTARY, Farima; GRIN, François. Nation-building, ethnicity and language politics in transition countries. Budapest : LGI/ECMI, 2003, p. 107-135
  Identities and language politics in Ukraine : The challenges of nation-state building. Accés lliure
• Acculturations et reconstructions lingüístiques dans l’ensabmle Ukraine, Lituanie et Biélorussie
  (2002) BEAUVOIS, Daniel. “Acculturations et reconstructions linguistiques dans l'ensemble Ukraine, Lituanie et Biélorussie”. A: JUDT, Denis; JUDT, Tony (dir.). Politique de Babel: Du monolinguisme d'État au plurilinguisme des peuples. Paris: Karthala, 2002, [277]-293
  Acculturations et reconstructions linguistiques dans l'ensemble Ukraine, Lituanie et Biélorussie. Accés a l’abstract
  Acculturations et reconstructions linguistiques dans l'ensemble Ukraine, Lituanie et Biélorussie. Demana’l en préstec
  SL-Lac
• La situación lingüística en Ucrania
  (1997) KLADIY, Iryna. “La situación lingüística en Ucrania”. Revista de Llengua i Dret [Barcelona: Escola d'Administració Pública de Catalunya], núm. 28 (desembre 1997), p. 187-198
  La situación lingüística en Ucrania. Accés lliure
• Russians as the new minority: Ethnicity and nationalism in the Societ successor states
  (1996) CHINN, Jeff. Russians as the new minority: Ethnicity and nationalism in the Societ successor states. Boulder : Westview Press, 1996
  Russians as the new minority : Ethnicity and nationalism in the Soviet successor states. Accés a l’abstract
  Russians as the new minority: Ethnicity and nationalism in the Societ successor states.
  Demana’l en préstec
  S/Eu-Chi
• Los aspectos lingüísticos de la nueva democràcia en Ucrania
  (1995) BUTSENKO, A. A. (Aleksandr Alimovich). “” . Revista de Llengua i Dret [Barcelona: Escola d'Administració Pública de Catalunya], núm. 24 (desembre 1995), p. 189-200
  Los aspectos lingüísticos de la nueva democracia en Ucrania. Accés lliure
• Multilingual education as a factor of inter-ethnic relations : The case of the Ukraine
  (1993) SHAMSHUR, O.V. “Multilingual education as a factor of inter-ethnic relations : The case of the Ukraine”. A: Language education for intercultural communicatClevedon [etc.]: Multilingual Matters,1993, p. [159]-167
  Multilingual education as a factor of inter-ethnic relations : The case of the Ukraine. Demana’l en préstec
  SL-Age
• Ucraïna : Projecte global educatiu per a la recuperació idiomàtica (1920-1930)
  (1991) OLIVARES, Alfons. “Ucraïna : Projecte global educatiu per a la recuperació idiomàtica (1920-1930)”. A: Estudis i propostes per a la difusió de l'ús social de la llengua catalana. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1991. Volum 4, p. 77-82
  Ucraïna : Projecte global educatiu per a la recuperació idiomàtica (1920-1930). Demana’n una còpia
  SL/C-Est
• Ucrania : Repúbliques Socialistes Soviétiques
  (1987) SEROBABA, Vladímir. Ucrania : Repúbliques Socialistes Soviétiques. Moscú : Agencia de prensa Nóvosti, 1987
  Ucrania : Repúbliques Socialistes Soviétiques. Demana’l en préstec
  S/Al-Rep
• Ucraïna
  (198-) OLIVARES. A. Ucraïna. [s.l.] : [mecanoscrit inèdit] (198-).
  Consulta a sala Centre de Documentació de Política Lingüística
  R-60
• Purism and Language : A Study in modern Ukrainian and Belorussian Nationalism (1840 - 1967)
  (1974) WEXLER, Paul N. Purism and Language : A Study in modern Ukrainian and Belorussian Nationalism (1840 - 1967) . Bloomington : Indiana University, 1974.
  Consulta a sala Centre de Documentació de Política Lingüística
  SL/Eu- Wex

• BORRÀS, Javier. El poder transformador de la guerra. El País, 27-03-2022
• MORAL, Rafael del. “Las lenguas de la guerra”. Voz populi, 11-03-2022
• BRANCHADELL GALLO, Albert. “Catalunya no és Ucraïna”. Ara, 08-03-2022
• ORTEGA, Rudolf. “Mal de llengües a Ucraïna”. El País, 07-03-2022
• DORCA, Josep. “Ucraïna, la frontera disputada”. Aboriginemag, 06-03-2022
• CABAL GUARRO, Miquel. “Ucraïna: guerra de llengües”. cat, 01-03-2022
• “L'ucraïnès, símbol de la resistència”. Diari de la llengua. El digital del Català, 01-03-2022
• FARALDO JARILLO, José Maria. “El conflicto entre Rusia y Ucrania explicado con sencillez”. The Conversation, 24-02-2022
• VILLA, “Guerras e invasiones, claves históricas del conflicto entre Rusia y Ucrania”. Independent en español, 24-02-2022
• BRANCHADELL GALLO, “Guerra (de llengües) a Ucraïna” Ara, 08-02-2022
• MAS, “"Parlem rus i som ucraïnesos: no volem tropes de Putin a casa nostra?”. Ara, 06-02-2022
• “Ucraïna prohibeix els diaris només en rus”. Diari de la llengua, 19-01-2022