De totes les aportacions se’n desprenen prop de 2.600 propostes, de les quals el 40,4 % han estat presentades individualment i el 59,7 % a través d’algun col·lectiu. La campanya per a la participació ha aconseguit una gran mobilització: el 45,9 % de propostes han estat vehiculades per entitats i el 35,9 % a través de les sessions de treball organitzades per la Secretaria de Política Lingüística (sessions deliberatives, de proximitat, jornades, etc.).
Han participat en el procés participatiu del Pacte Nacional per la Llengua 60 entitats. Les entitats de l’àmbit de la llengua i la cultura han presentat el 20,3 % de propostes, respectivament. La resta provenen d’entitats de l’àmbit socioeconòmic (17,7 %), institucions (13,9 %), entitats cíviques (11,4 %), entitats d’educació i recerca (11,4 %) i també entitats polítiques i sanitàries (2,5 %, respectivament).
Les propostes s’han distribuït en 12 àmbits socials: el 22,4 % de les propostes rebudes correspon a l’àmbit d’educació i recerca (amb 571 propostes), seguit dels àmbits de les administracions públiques (362) i de l’audiovisual i mitjans de comunicació (358). La resta de propostes afecten, per aquest ordre, la cohesió social i acolliment (272), l’àmbit socioeconòmic i laboral (258), la cultura (201), el lleure, l’esport i el món associatiu (126 propostes), l’àmbit digital i les tecnologies de la llengua(125), la salut i atenció sociosanitària (104), qualitat de la llengua (81 propostes), els àmbits estatal, europeu i internacional (61) i les relacions entre els territoris de llengua catalana (33).
Gairebé la meitat de les propostes, el 47,7 %, incideixen en els usos i entorns lingüístics. La resta es reparteixen principalment entre les que demanen sensibilització per incidir en les actituds lingüístiques (26,5 %) i les que fan referència al coneixement de la llengua (23,5 %).Finalment, el 2,3 % de les propostes recauen en mesures per incidir en el corpus de la llengua.
Sobre les accions concretes que es proposen, el 30,5 % demana més sensibilització lingüística (778 propostes). Les altres accions més proposades fan referència a incrementar o millorar la formació (456), dinamitzar i fomentar l’ús de la llengua catalana (360), aprovar canvis legals (294), augmentar el finançament i les subvencions (264) i reforçar l’acompliment de la llei (231). També s’han recollit queixes i peticions de més recerca sobre les accions a emprendre.
Una altra dada significativa indica quina institució és la responsable de dur a terme les accions proposades. El 30,2 % de les propostes assenyalen la Generalitat de Catalunya o òrgans vinculats com a responsables d’aplicar-les (365 propostes). El 18,9 % de les propostes fan referència directament al Departament de Cultura o bé, a les entitats i organitzacions que en formen part, com la Secretaria de Política Lingüística, el Consorci per a la Normalització Lingüística i el Termcat, Centre de Terminologia de la Llengua Catalana (472). El 16,3 % de les propostes es dirigeixen al Departament d’Educació (406) i el 6,3 % a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (156). La resta de destinataris són el Departament de Salut (4,2 %), el Departament de Treball (3,6 %), l’Administració local (1,6 %), l’Administració de Justícia (2,3 %) i l’Administració de l’Estat (1,9 %). Finalment, hi ha un 14,6 % de propostes adreçades a altres agents.